Sant Jordi

Una tradició que hem fet símbol de la nostra cultura, roses i llibres, un mite que va mes enllà de les nostres fronteres: a Suècia el Sant Jordi de l'ajuntament d'Estocolm fet amb banyes de rens i ants (alces) gegantins, és impressionant, al Newswanstein a Fussen (Baviera), si el castell en el que es va inspirar en Wald Disney a terra a la sala del tron, a Anglaterra o a Rusia tenen entre les seves ordres d'honor la de Sant Jordi, l'he trobat en pobles d'Austria al mig de la plaça major.
El mite sempre és el mateix, un Cavaller esforçat (l'amor, la noblesa) que lluita contra el drac (la por, el terror, la maldat) per alliberar la princesa (la puresa, el bellesa, el be).
Com soc encara un xic romàntica m'agrada, si alguns diran que es un mite violent amb mort i sang, és cert, fins i tot al mateix drac en moltes ocasions ens cau be, per ser aquesta criatura mítica que ja ha desaparegut.
En fi com ja sabeu que m'agrada seguir la tradició me'n vaig a la parada que te el partit a la rambla i a la 1 aniré a buscar al marit perquè passegem em compri la rosa i jo li compraré un o mes llibres segons, no sols per ell també pels meus altres dos amors, els meus fills, perquè encara que avui també en rebran de les seves "princeses" continuen essent els meus amors.
Demà explicaré que esta passant amb l'inici de legislatura o amb el no inici de legislatura.
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)