Sentir-se orgullosa

Aquest passat dijous vàrem tenir un dinar els integrants del grup de recerca al que pertanyo, es el grup de càncer del departament de bioquímica i biologia molecular de la UdG / IdIBGi (Universitat de Girona /Institut de investigació biomèdica de Girona) liderat per el professor Rafel Llorens i d’una forma menys intensa per mi mateixa (faig el que puc).
Esta format per dos blocs de gent els que ja tenen un feina estable: a la Universitat professors Llorens i Rosa Peracaula o a l’hospital Manel Ramírez, Mª José Ferri, Merçe Alsius, també comptem encara que no surtin a la foto el Dr. Comet (urologia) i la Dra. Fort (digestiu)o jo, i d’una altre banda les becaries: Anna Massague, Silvia Barrabeix, Ariadne Sorral Marta Pera, Sonia Bassaganyes Clara Panosa, Dolors Carrera i Montse Ferrer, que podeu veure a la foto, no podíem trobar-les millor. Son competents, treballadores, estant il•lusionades, tenen com es diu ara “ un cap molt ben a moblat” i amb aquest esperit de sacrifici que solem tenir les dones.
En Rafa un científic en estat pur, en els seu cap es barregen sovint molècules i realitat en les mateixes proporcions les “formes pro” la classe de demà, la família de casa o del laboratori. La Rosa assenyada professional l’hi dona un toc de tranquil•litat. I que os diria dels meus companys de l’hospital, formaven part del meu equip de gestió, son esplèndids, treballen i al mateix temps fan recerca, és cert que seran les seves tesis doctorals però treballar en un hospital, atendre la pròpia família i fer recerca no es fàcil, o la col•laboració inprescindible d’altres especialistes, molt especialment de en Comet, la necessària connexió de la recerca bàsica amb la clínica........

Em sento realment orgullosa de formar-ne part. De la feina que fem hi ha unes quantes coses que podrien marcar un abans i un desprès. Si fos tant “fantasma” com alguns amb “nom” diria que podem arribar a trobar un marcador de Càncer de pàncreas, o que en el futur el “gold standard” del PSA serà el nostre (això quasi o podem afirmar). Però la veritat es que estem treballant-hi amb molt bons resultats. Si el futur d’aquest país esta en mans com les seves podem estar-ne tranquils estem en bones mans.