MISFAS i altres coses fetes

Aquest passat divendres vaig assistir a un d'aquests actes que et retorna la fe en la societat. La inauguració d'un centre a Vilafant per part de MISFAS el centre de dia i de recursos Pere Llonch amb la col•laboració no sols de les institucions: Generalitat Diputació, i evidentment l'ajuntament que hi va posar tots els esforços des de el primer dia, sinó també de les empreses privades com la fundació ONCE la fundació MAPFRE, Caja Madrid o Caixa Girona.
Un centre extraordinari no sols per el lloc on està situat l’Alt Empordà o per les magnituds del centre sinó per la feina que podrà fer.
I parlant de feina aquests dies estic presentant preguntes com perquè desprès de parlar de tanta igualtat i de tanta “cuota” en algunes empreses encara les dones cobren menys que els homes per la mateixa feina, o perquè el Ministerio de Cultura és capaç de posar el nom de Tarrasa en lloc de Terrassa com ha de ser en un rètol tot el castellà. O perquè es creen comissions mixtes entre els Ministeris de treball i educació i serveis socials per abordar la atenció a la dependència i no es creen entre sanitat i educació i serveis socials com seria d’esperar.
Han acceptat la moció sobre les unitats de emergència mixtes sanitat i serveis socials i n’he presentat una altre demanant que s’incloguin en els catàlegs de la llei de la autonomia personal (dependència) les discapacitats orgàniques a mes de les físiques i les psíquiques, i s’actualitzin diagnòstics o tractaments d’algunes d’elles com les cardiopatíes congènites.
Estic preparant-ne una sobre el retràs en l’aplicació de la llei a Catalunya, “el papa de Alex” te raó això comença a ser massa.

I aquí sota la resta (Borrant aquest text)