Dimecres vaig dinat al teatre real, es donava el XV premi Blaquerna, aquest any a la Esther Koplowitz, pel seu recolzament (mecenatge) entre altresaa la Fundació Clínic hi ha donat buf..... molts diners.
Hi havia tota la jet set de Madrid, des de la Esperanza Aguirre a mitja alcaldia, en Gallardon no hi era esta malalt, personal d'ambaixades (estava al costat del de l’ambaixada francesa), la premsa (els caps) Luis Mª Anson, Luis del Olmo l'Enric Juliana... entre molts, hi havien pocs catalans, i encara la majoria vinguts expressament de Barcelona per acompanyar al president Montilla, del govern: el conseller Treserres, alguns ex-consellers, de CiU l'Artur Mas, en Jordi Xucla i jo, ja ho veureu a la premsa del cor.
A la sortida felicitar a la premiada, com es de rebuig, ja que no tenim gaires dones com ella, empresaria (d'una gran empresa) mecenes, i naturalment dona, va ser extraordinàriament amable. Teniu una foto meva amb ella a la sortida
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)
divendres, 7 de novembre del 2008
Premi Blanquerna per la Esther Koplowiitz
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jo vaig estudiar magisteri a Blanquerna, quan encara estava situada a la plaça Lesseps de Barcelona i conservo un bon record la veritat.
Vaig tenir el gust de saludar-te el dia que vas venir al sopar i proclamació del nou president de convergència a Torroella de Montgrí.Una abraçada.
Hola Rosa
Caram, fer-se una foto amb la "Klopo" no es gens facil.Felicitats. Per cert no hi era a la festa la Sra.Botella....
En quan al comentari al meu blog,
crec que amb l´Obama potser hi haura un canvi en positiu en el mon o un altre manera de fer les coses, amb respecte i tolerancia.
En un ambit mes local i proper, les coses estan complicades, la crisi golpeja a les "pymes" i a moltes families. Torna el fantasma de l´atur i el sector inmobiliari era un gegants amb peus de fang.
Una abraçada
Manel
Hola Núria:
és molt important el patrocini el "mecenazgo" que es diu en castellà i l´implicació de la societat civil en temes sanitaris, educatius.
Jo vaig ser al Clinic de Barcelona del 89 al 94 en que vaig deixar la carrera de Medicina, i recordo com es tenien que esglaonar les obres per temes pressupostaris, si el mecenatge s´implica les coses serien una mica més fàcils.
Edmón.
NO COMPREN COMO HAY TANTOS HOMBRES MARIPOSAS POR EL MUNDO CUANDO HAY MUJERES TAN BONITAS COMO USTEDES Y ADEMAS INTELIGENTES¡¡¡¡¡
Perejoan.
Manel,
No, no hi era la Sra. Botella o al menys jo no la vaig veure, si hagués estat les cameres la haurien "delatada". En quant a l'Obama jo soc molt incrèdula en creure que el mon pot ser millor o pitjor només canviant un sol home.
Si la PYMES, que son la base de la nostra economia ho poden tenir malament, es per això que devem fer el possible des de les diferents forces polítiques per que l’ajuda del govern a la banca hi arribi.
Estela,
No et “poso cara” però gràcies per entrar al bloc. En el cas de Madrid Blanquerna es el nom que en honor de la escola a la que vas anar te la nostra delegació (la de Catalunya) i cada any donen un premi a la persona de Madrid que ha fet mes per la promoció de Catalunya de la seva gent o de la cultura.
Edmón.
No se que et va portar a deixar medicina, espero que fos senzillament la manca de vocació, ja que si fer qualsevol carrera sense vocació fer medicina sense ella es el pitjor dels error que algú pot cometre. En quant a la economia del Clínic es una historia massa llarga per escriure-la aquí, sempre ha estat un lloc finançat entre el “Ministerio de Educación y Ciencia” actual “Ciencia y innovación” la Generalitat (universitats i Sanitat), la diputació de BCN i una part ( poca) l’ajuntament de BCN, tot molt complicat, sempre s’ha fet recerca una de les millor de l’estat també una de les mes cares. I a mes afegeix el lloc que era difícil de tocar per motius arquitectònics i històrics i ja tens el pastel.
L’Esther Koplowitz va donar diners per a l’institut de recerca Biomedica no per l’hospital ni per la facultat
Publica un comentari a l'entrada