Llibre i homenatge a En Joan Saques: un nacionalista pero ante tot un home bo

En la fotografia podeu veure la intervenció del president Pujol en la presentació del llibre, fet a partir de diferents cartes enviades a en Joan Saques, un català de “pedra picada” com el va nomenar en Jordi Pujol, i mai millor utilitzat el mot, en Joan en el temps que va esser delegat territorial de Cultura a Girona, va aconseguir que cultura volgués dir recuperació del nostre patrimoni arquitectònic mes antic, poques esglésies, varen quedar oblidades de la seva cura, des de la mes petita ermita en el lloc mes amagat, fins a les mes espectaculars. En Joan sempre deia: “que voleu, a mi m’agraden les pedres i en tenim de tant meravelloses“ hi han poc racons que no recordin la seva gran humanitat, també física. Crec que hi ha coses que s’han de fer,i ara que sembla que cultura és nomes teatre i espectacle el retrobament amb les pedres era una assignatura pendent.
Tot el que varen dir d’ell estava ple de la seva figura irrepetible. La Natalia Molero que va fer la feina de recopilació o en Joaquim Vidal que el va fer possible a traves de la seva fundació (la fundació Valvi) i tots els que el varen escriure per un motiu o altre, la majoria presents, els que no hi eren no hi podien ser ja no son entre nosaltres. En Joan potser mai va ser un gran intel•lectual, però la cultura gironina l’hi deu molt.
M’agradaria destacar unes paraules del president que calen recordar “les virtuts no son mes que els valors interioritzats, fet teus, assumits per un mateix” queda clar que sense valors un país no pot tenir virtuts.


I aquí sota la resta (Borrant aquest text)