El diumenge de ram

Com cada any la família sencera amb l'avia de 88 anys inclosa que esta molt be, i els padrins anem a beneir la “palma” cada any som un mes també l'any proper.
Es un dels ritus mes antics de la humanitat la celebració del naixement de la primavera, el renaixement desprès de la mort del hivern. I en la nostra tradició judeo cristiana, primer la celebració de la Pascua jueva, que es feia i es fa la tercera lluna plena desprès del solstici d'hivern, es per això que puga i baixa, no tothom ho sap
I per nosaltres de tradició cristiana: el ram, l'entrada de Jesús de Nazaret rebut entre palmes i palmons abans de la passió, mort i resurrecció. El simbolisme no canvia el hivern: la mort la primavera: la resurrecció l’encadenament del cicles de la vida.
Per a molt de nosaltres un dia tradició: la benedicció (amb el padrins clar) el passeig tots junts el "vermut" i el dinar a casa. Aviat no hi cabrem, per a mi feina i enrenou, però.. m'agrada cuino, cosa que no faig mai i aquesta vegada a la nit desprès de la trobada de manaies a Amer, impressionant 900 manaies vinguts de totes les comarques de Girona i el Maresme però això ja ho posaré en un altre nota.
Tornant al ram va fer un dia esplèndid, saben jo no recordo masses rams dolents ni tant sols quant jo era una nena a BCN, ni mes tard a Girona amb el meus fill petis, algun dia rufol si pero pocs.

I aquí sota la resta (Borrant aquest text)