Al llarg de tota la legislatura, sent-t’ho dir a moltes persones que el que haurien de fer els partits politics es presentar-se a les eleccions amb llistes obertes, de manera que els electors poguessin realment elegir de forma directa els seus representants. També s’afirma que amb llistes obertes es reforçaria no sols el sistema democràtic si no tambe els polítics, tant poc valorats últimament.
Tanmateix poca gent recorda, que des de l’iniciï de la democràcia tenim unes eleccions en les que les llistes son obertes, son les llistes al Senat.
El Senat és la càmera territorial per excel·lència, almenys es el que hauria de ser tal com consta en la Constitución Española. En aquesta ocasió estarà format per un total de 264 senadors, elegits per dues vies diferents: per una banda 208 electes per vot directe i llista oberta, de la següent manera: 4 per cada una de les 47 províncies peninsulars, 3 per cada una de les illes: Gran Canària, Mallorca e Tenerife, 2 per Ceuta i Melilla i 1 per cada una de les diferents illes: Ibiza -Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro Lanzarote i La Palma. I per altra banda 56 designats pels diferents parlaments autonòmics, en funció del nombre d’habitants, un per cada milió o fracció, en la forma establerta per els seus respectius estatuts d’autonomia, 5 mes que fins ara, un d’ells designat pel Parlament de Catalunya.
Així dons en les eleccions del 9 de març elegirem 4 senadors per la demarcació de Girona. Per fer-ho cada partit pot presentar fins a 3 candidats amb els seus corresponents substituts, i cada elector pot elegir, un dos o tres candidats d’un mateix partit, agrupació o de diferents partits, marcant amb una creu el nom corresponent.
Son llistes totalment obertes on cada elector pot decidir a qui dona la seva representació. Representació que gaudirà d’algunes atribucions personal diferents a les dels diputats. Per exemple un Senador pot en nom propi presentar: mocions, esmenes a mocions, a lleis, e inclòs vetos a les mateixes, al marge del partit al que pertanyi, cosa que no essent habitual si s’ha fet en la darrera legislatura.Tanmateix, la majoria del elector continuen elegint els senadors en bloc, per partit o coalició. Aquest és segurament el motiu, pel que es presenten coalicions electoral com l’Entesa pel Senat, formada pel tripartit actual, encara que el nom que l’hi escauria millor seria la “desentesa” si ens fixem en les vegades que han votat per separat al llarg d’aquests 4 anys. I quan dic per separat, vull dir de forma totalment contradictòria. Es divertit o trist segons es miri, veure com un dels senadors de l’Entesa defensa una tesi i acaba dient “però jo i els senadors del meu partit (ERC o PSC o EV segons el cas) no ho votarem”. Imaginin amb quanta convicció es poden defensar les coses, en les no sols no s’hi creu, si no que votaràs en contra.
Tanmateix poca gent recorda, que des de l’iniciï de la democràcia tenim unes eleccions en les que les llistes son obertes, son les llistes al Senat.
El Senat és la càmera territorial per excel·lència, almenys es el que hauria de ser tal com consta en la Constitución Española. En aquesta ocasió estarà format per un total de 264 senadors, elegits per dues vies diferents: per una banda 208 electes per vot directe i llista oberta, de la següent manera: 4 per cada una de les 47 províncies peninsulars, 3 per cada una de les illes: Gran Canària, Mallorca e Tenerife, 2 per Ceuta i Melilla i 1 per cada una de les diferents illes: Ibiza -Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro Lanzarote i La Palma. I per altra banda 56 designats pels diferents parlaments autonòmics, en funció del nombre d’habitants, un per cada milió o fracció, en la forma establerta per els seus respectius estatuts d’autonomia, 5 mes que fins ara, un d’ells designat pel Parlament de Catalunya.
Així dons en les eleccions del 9 de març elegirem 4 senadors per la demarcació de Girona. Per fer-ho cada partit pot presentar fins a 3 candidats amb els seus corresponents substituts, i cada elector pot elegir, un dos o tres candidats d’un mateix partit, agrupació o de diferents partits, marcant amb una creu el nom corresponent.
Son llistes totalment obertes on cada elector pot decidir a qui dona la seva representació. Representació que gaudirà d’algunes atribucions personal diferents a les dels diputats. Per exemple un Senador pot en nom propi presentar: mocions, esmenes a mocions, a lleis, e inclòs vetos a les mateixes, al marge del partit al que pertanyi, cosa que no essent habitual si s’ha fet en la darrera legislatura.Tanmateix, la majoria del elector continuen elegint els senadors en bloc, per partit o coalició. Aquest és segurament el motiu, pel que es presenten coalicions electoral com l’Entesa pel Senat, formada pel tripartit actual, encara que el nom que l’hi escauria millor seria la “desentesa” si ens fixem en les vegades que han votat per separat al llarg d’aquests 4 anys. I quan dic per separat, vull dir de forma totalment contradictòria. Es divertit o trist segons es miri, veure com un dels senadors de l’Entesa defensa una tesi i acaba dient “però jo i els senadors del meu partit (ERC o PSC o EV segons el cas) no ho votarem”. Imaginin amb quanta convicció es poden defensar les coses, en les no sols no s’hi creu, si no que votaràs en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada