Diumenge de ram (la palma)

Tota la meva vida, al menys des de que ho recordo, he celebrat el dia del ram, com a nena, com adolescent en el moment de decidir si era me convicció o per tradició, mes tard com a mare, amb els dos meus fills il·lusionats i divertits i espero que un dia ho faré com a avia. Es una entranyable i bella tradició, tota la família junta, aquests any en som mes, anem a beneir, les palmes, el palmons (érem o eren petits) i els rams de llorer. Desprès a donar un tom a fer el “vermut” i a casa a dinar, el tortell corre a càrrec del padrí. A mi hem toca des de fa 30 anys fer el dinar, els que hem coneixen saben que no m’agrada la cuina, i no es una qüestió de temps (que és la excusa oficial) és que no m’agrada gens, però per Nadal, per Reis i per el ram, toca. I així que ahir tocava. Va fer un dia esplèndid i tot va anar be, crec que es una d’aquelles tradicions que formen part, no sols de la nostra vida, si no de tot un poble, es bonic mantenir-la.
Ja se que ara, esta de moda ser laic o encara mes ser anti-catòlic e inclús anticristià, i al mateix temps s’ha de ser tolerant amb totes les altres religions que no formen part de la nostra historia, de la nostra moral. Si perquè la moral te molt a veure amb la religió de cada país o sinó perquè creuen que els polítics d’origen anglosaxó l’hi donen tanta importància a la mentirà o l’engany, quant als d’origen mediterrani, no n’hi donem cap? Dons perquè uns som d’origen catòlic i els altres d’origen protestant molt especialment calvinistes. I per acabar per la nit no tenia connexió a la xarxa així que uns minuts de lectura, poquets estava cansada i a dormir, un bon dia.