El dia a dia

Aquest mati he estat a l’hospital, em costa escriure dels problemes de la sanitat publica, a pesar de que son molts i molt greus, és com parlar malament del teu propi fill. Sempre havia dit que tenia dos fills i un laboratori, un laboratori públic que esta dintre d’un hospital públic, i que dona serveis tant a altres hospitals com a la resta d’atenció primària de les comarques de Girona.
El diumenge en una entrevista la directora territorial (abans delegada territorial) deia que tot anava millor que mai, aquest mati he vist com els nadons amb problemes de sordesa han d’esperar molts mesos per ser operats el que pot provocar un retràs important en el seu desenvolupament, també he vist com uns professionals, que no tenen perquè fer-ho, busquen solucions fora del mateix hospital però amb cobertura publica, el cribratge de 2º trimestre (d’embaràs) en el que havíem estat pioners en tota Espanya no sols ja no ho som, si no que hem quedat enrere, ja hauríem de haver estandarditzat el primer trimestre.
Ja fa temps hauríem de haver posat sobre la taula el model d’urgències, tant de primària com d’hospitalària, esta obsolet i per tant col·lapsat. Si no fos perquè continuem tenint grans professionals en els nostres centres, pobra sanitat pública! .......
Son 2 quarts de cinc de la tarda, estic sentin el debat d’investidura, el to és el mateix tot va be, molt be, no hi ha aigua, ja plourà, som 1,5 milions de persones mes amb els mateixos recursos hidrics i estem en una dels pitjors períodes coneguts (no el pitjor) però ja plourà.
No coincideixo amb la majoria de coses amb el Sr. Rajoy, amb els que si estic d’acord, potser per deformació professional, que sense un bon diagnòstic, no hi possibilitat de tractament, al menys d’un bon tractament. És el que l’hi esta passant al partit socialista, no es capaç de diagnosticar els problemes, per por o per desconeixement, malament, el malalt empitjorarà i cada vegada serè mes difícil de guarir-lo.
Direu que soc negativa, potser avui si, no entenc com es poden ignorar tant els problemes de casa. Tanmateix a pesar de que la meva tasca estarà a Madrid, intentaré que siguin els meus companys al Parlament de Catalunya, els que facin aquesta feina de pressió sobre el govern.
Per tant si creieu que podem fer quelcom podeu fer-me arribar els vostre sugeriments.