"Mea Culpa"

Tinc abandonat el blog no hauria de fer-ho, però a vegades fer cosses, vol dir tenir menys temps per explicar-les.
Suposo que molts creuran que es que estem de vacances, es certa manera es un xic cert però sols un xic, es cert que no hem tenim ple però feina si algunes coses surten a la llum: com la proposta de canvi de reglament del Senat ,que va sortir la passada setmana en tots els medis de comunicació catalans, 38 senadors varem presentar una proposta de reglament en la que es normalitza allò que la mateixa constitució ja proposa, el plurilingüisme en la càmera territorial.
Nomes explicar dues coses que no varen ser els partits si no la iniciativa del Senadors com a tal. No se si saben que sols en el senat un senador/a pot per si sol sense necessitat de tenir el recolzament del partit al que pertany presentar mocions o esmenes e inclús demanar votacions separades i son 25 sanadors els que es necessiten per presentar iniciatives com aquesta . La segona que precisament per això si poden sumar altres senadors dels dos grups que no hi participaren, el PP i el PSOE
He presentat mocions, una d’elles per suggeriment d’un companys dels Institut de Bioquímica de BCN , sobre la manera de tramitar els ajuts, he demanat compareixences, poc a poc les aniré posant, he anta a l’hospital a veure com van les coses, he sentit queixes i mes queixes al costat de moltes dosis de professionalitat i de voluntarisme com no podia esser d’altra manera, gracies a tots ells el sistema sanitari públic a pesar de tot funciona.
He fet la meva feina de tutora a les dues tesis que dirigeixo o co-dirigueixo, em endegat una nova fase en les dues línees de recerca en las que se’ns acaben els ajuts per intentar renovar-les fins aconseguir una patent , i una nova aplicació de la molècula. en fi aquelles coses que quant s’acaben son molt boniques però el camí es feixuc llarg i no sempre acaben be .
I per altra el president Montilla ha iniciat la pre-campanya “fantàstic” està........... nou mesos de pre-campanya, o pensa fer-les pel juny, a s’ha begut el poc seny que l’hi quedava. En fi ja ho heu vist mes feina.
Per últim no voldria acabar sense dir que: si!! he dedicat un xic de temps a la família, com ha de ser en festes com las que hem passat, perquè si alguna cosa es important en aquest mon es la família en el meu cas en Josep Mº, i els meus fills (ara menys ja no son a casa)i aquest “ratoli” que camina com una nina de corda.

I aquí sota la resta (Borrant aquest text)