Seguretat vs inseguretat

Havia pensat posar una rosa per Sant Jordi,pero vaig cometre l’error de no fer-ho pel mati i ho vaig deixar per la nit, i va fer realitat la dita “el que puguis fer ara no ho deixis per després” havia arribat tar el dia anterior després d’una setmana intensa com han pogut veure en el apunt anterior a pel mati fer el mandrós per casa anar a buscar roses i llibres amb el marit dinar i després a la carpa de CiU tot anava be entre núvols i sol fins a l’hora de plegar eren les 9, quant me’n vaig adonar que el bolso havia desaparegut, no m’ho podia creure, l’havia tingut feia poc per trucar per tf. No m’havia sentit mai tant sorpresa com havia estat? Com m’havia pogut passar una cosa així? Estava a sot la taula dins d’una capsa de cartró , be, després de la sorpresa inicial els mossos la atenció perfecta no tinc res a dir i pel camí a comissaria un altre agent l’havia trobat, tirat sense la majoria de les coses. Em sabia greu per l’enrenou a la família i portava claus per tant havia de canviar panys, trucar perquè anul•lessin targetes i el tf. Era l’oficial volia conservar el meu numero era el que he tingut fa molts anys. En fi Sant Jordi s’acabava a les 12 de la nit a comissaria.
No puc dir que vagi tenir sensació d’inseguretat fins que vaig pensar en les claus, continuo tenint mes sensació intrusió en la meva intimitat, varen agafar coses “tontes” meves aquelles que algunes dones portem a la bossa sempre. En fi ja ha passat.
Es clar com en un moment podem canviar la sensació de seguretat, amb la de inseguretat, jo mai la havia tingut i suposo que em costarà tenir-la, a pesar del furt, 10 n€ i el ensurt d'un missatge al mobil dient que era propietat de l'estat i que podia esser localitzat, no crec que els tregui les ganes de robar de nou, pero tampoc els va servir de gaire.
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)