Estic en el ple dedicat als pressupostos comença el debat dels vets o vetos (no se quin es el mot correcte).
El Ministre Solbes n'acaba de dir-ne una de divertida “hemos reaccionado con celeridad ante el reto de la crisis” menys mal que ho han fet ràpidament, el problema es que no se’n varen adonar que estàvem en crisis fins que aquesta ja estava instal•lada en tota la societat de mig mon.
En la imatge el nostre portaveu en Jordi Vilajoana en la defensa del vet a continuació un petit resum de que ha dit:
Algunes dades d’uns pressupostos irreals:
Dèficit previst 1.2 en els pressupostos reals en aquest moments 3% i que podria arribar al 5%
Creixement 1.9 real en l’actualitat 0 o potser negatiu.
Dades sobre l’atur en disminució, acabem d’arribar als 3 milions de aturats
El quadre macro-economic en el que es basen aquests pressupostos no te res a veure amb la realitat
Els traspassos al ICO que es fan en ells, no tenen res a veure amb el que es proposa de noves línies de crèdit que va proposant el president espanyol en aquestes últimes setmanes es mes durant els últims mesos el president del govern es treu de la màniga en cada consell de Ministres noves propostes econòmiques, que no tenen res a veure amb els pressupostos presentats per exemple:
- Avals al sistema financer de mes de 10.000 milions d’euros
- Línies de crèdits de l’ICO però sense reforma del mateix per fer-les reals.
- 8.000 milions pels ajuntaments per obres a fer en 1 any i la quantitat en funció del nombre d’habitants.
- 3.000 milions per ajuts socials, atur, dependència etc sense especificar .
Cap d’ells esta contemplat en el pressupostos i si s’hagués volgut es podien haver presentat ara al Senat les esmenes oportunes per adaptar els pressupostos a la nova realitat, dons ni axó, res de res cap al•lusió.........
Però amb independència de la crisis, si aquesta no existís i fem un anàlisis d’aquests pressupostos es pot veure que, no acompleixen amb el que diu o millor el que exigeix l’estatut de Catalunya, cosa que si fa amb altres estatuts com el d’Aragó o el d’Andalusia, no deixa de ser curiós..
Tampoc te en compte les noves necessitats de les petites i mitjanes empreses, que requeririen un canvi en profunditat de l’ICO perquè sigui el garant de la reactivació econòmica.
En fi uns pressupostos fets quan encara no s’havien adonat de que teníem una crisis global, que no la tenen en compte, i que en cap cas tenen respecten l’exigència d’una llei orgànica com l’estatut de Catalunya.
Es per tot axó que hem presentat el vet, per que els pressupostos siguin tornats al executiu perquè els replantegi, i els torni amb les reformes oportunes per adaptar-lo a la realitat, perquè si es un exercici de funambulisme, per axó no ens necessiten que el facin sols.
Ara escolto al portaveu d’ERC en Bonet, no se si en sap de números com a matemàtic, que es però demagog n’és un rato, i hauria de llegir a Winston Churchill, no l’hi aniria malament. Sabeu s’està bassant la seva intervenció en fer una arenga contra CiU, si el que vol aconseguir es que tota Espanya estigui convençuda que els catalans som incapaços de posar-nos d’acord en res, dons o està aconseguin. Està fent atacs al seu propi tripartit i molt especialment a CiU que queda clar que es l’enemic a batre no el PP no el PSOE es CiU perquè per ells es mes important destroçar al company que defensar Catalunya
Son les 17,45 acabem d'aprobar el vet el pressupostos son retornat al Congres
dimarts, 9 de desembre del 2008
Pressupostos 09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola Núria:
Crec que CIU ha encertat en el Veto, molt bé.
Edmón.
Hola Rosa Nuria
Estem davant d´una crisi mes forta que la del 93.
Llavors era mes local que no global. Pero passats 2 anys, varen vindre uns anys de bonança econòmica com mai s´havia vist, fins que es va formar la bombolla immobiliaria i la gent es va hipotecar i endeutar fins a les celles.
La crisi del 93, era una crisi d´un pais petit davant molts repts i es va superar.
Ara es global, es la crisi ninja com diu molt be en "leopoldo abadia" (suposo que ja el coneixes...)
Una salutacio
Manel
Si Manel, és una crisis global sense cap experiència similar, és per axó que les solucions han de ser valentes, sense cap vergonya i si no son les perfectes, que hi farem, millor una solució a mitges que cap, posar el cap sota l'ala i esperar que els demes facin quelcom, no es digne del mandatari d'un estat.
I encara hi ha un problema afegit que poques vegades es nomena, els sous no han pujat suficient per eixugar la pujada de preus de les matèries bàsiques, per arribar a final de mes una bona part de les famílies.
I axó si que pot crear problemes socials
Hola Nuria:
Molt bé, el que esmentés la precarització de les classes mitjanes catalanes i el perill, crec jo que apareguin formacions populistes com a consequència d'això, recordem l'Alemanya dels anys 30 on la precarització de la classe mitjana porta Hitler al poder, d'aqui que s'hagi de fer un "nEW DEAL Rooselveltià" o solucions keynesianes , doncs quan les coses van malament, tots mirem a L´EStat.
Edmón.
Edmòn,
Tens raó en el que dius, encara que el que va passar a Alemanya no va ser sols per culpa de la crisis, la rendició en un vago de tren va ser l'humiliant, i el pitjor que ets pot fer amb un país es treure’ls la dignitat, per altra banda Alemanya era el país mes poderós d’Europa industrialment parlant. Estic d’acord amb el meu “profe” d’història la segona guerra mundial va començar en els vagons de Versalles.
Tanmateix si crec que la situació es perillosa, ja que es un lloc abonat pels partits populistes, i pels dictadors, en tenim exemples arreu del mon. Esprem estar davant d’una societat suficientment madura per no caure en aquests paranys
Hola Núria:
Una brillant exposició, totalment d' acord.
Edmón.
Publica un comentari a l'entrada