La Universitat i mes

Estava llegint el bloc de l’Enric Canela, dues coses em preocupen per això escric, una tot el procés que esta vivint la Universitat catalana (també la espanyola) respecte a la convergència amb l’espai europeu d’educació superior, (EEES) el compromís de Bolonia. Desprès de tant de temps sembla que hem estat incapaços d’explicar a on ens dirigim i perquè s’hi ha d’anar, ni els alumnes, ni per lo vists alguns medis de comunicació ho tenen clar. Ho estem fent molt malament i el pitjor es que no se que hauríem de fer per esmenar-ho.
La segona una noticia anterior que coincideix amb alguns rumors-noticies que he sentit aquests dies per l’hospital. La “sectarització” (no confondre amb “politització” que essent greu ho es menys) del càrrecs intermedis de la vida universitària i sanitària. Tinc la sensació de que s’apropa una època difícil, que res no va be i tampoc porta camí d’anar millor, que els llocs es donin per “cupo” es força greu......
Per aquest país com per la majoria dels països, la Universitat i la Sanitat (els dos àmbits en els que jo em moc) han d’estar el menys polititzats i per tant sectaritzats, possible han de estar davant els millors, els mes ben preparats, els mes capaços, perquè la Universitat es el cultiu on es forma el nostre futur, i en la sanitat en va la salut, hauríem de fer bona una frase que utilitzo tot sovint “ les decisions en aquests àmbits no han de tenir ni color ni legislatura” i no anem per aquest camí,.
Espero que plogui, pot ser la sequera ens, o millor, els hi esta assecant el cervell a alguns, i si plou i les lesions no han estat irreversibles, podem recuperar el seny i aconseguir el país que tant em desitjat i pel que tant hem treballat, encara que em sembla que ens tocarà treballar molt mes del que desitjaríem per aconseguir-ho.