Estava llegint el diari de Girona un article de na Mariona Ibars, investigadora de Jaume I sobre la possibilitat de que les seves restes siguin les que es troben a Poblet, a una de les preguntes del periodista respon “en aquest punt hauríem de reflexionar sobre la brutalitat que podem arribar exercir per defensar una idea i sobre com de malament es va fer la amortització perquè els bens de Poblet eren públics”
Dons fem-ho perquè la historia esta plena de sectaris i talibans de totes les religions i no sols a favor sinó per desgracia també en contra de totes o cada una d’elles, i aquest es un exemple, ja que es pot ser tant sectari si s’és defensor d’una determinada religió com si s’està en contra de la mateixa. Això em recorda el moment actual els que es diuen laics estan disposats a destruir qualsevol religió i si es la seva d’origen encara mes, l’anticatolicisme pot ser tant lesiu per la nostra historia i per la nostra cultura com ho va ser-ho la inquisició, la revolució francesa o la amortització de Mendizábal
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)
dilluns, 22 de setembre del 2008
Jaume I el Conqueridor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
HOLA NURIA:EL MEU PENSAMEN ESTA PRESONE AL TEU BLOC DONCS APRENC MOL DE PERSONES COM TU.
UNA ABRAÇADA
PereJ
Hola:
El relativisme moral fa molt mal, jo crec que el bé i el mal existeixen, això no es pot negar i la religió ajuda molt a la vida.
Edmón.
Hola Edmón,
Podriem parlar-no hores sobre l'existencia del be i el mal tanmateix si be un cert maniqueisme es bo, quan aquest porta a les persones a creure que el dos conceptes que tot ha de ser o blanc o negre, quan son incapaçes de entendre que els dos conceptes son en si mateixos relatius, pot portar a situacions extremes, com de les parlo i de les que, per desgracia, en tenim molt exemples.
Ah! i la fe és cega encara que jo tingues un profesor de matemàtiques que deia que es podia arribar a Deu a traves d'ella (de la matematica clar).
Jo tambe penso que aquest relativisme moral, o tot blanc o tot negre, fa molt malt.
Nassos, tambe existeix el "gris".
Si ja se, el gris es un color lleig, pero existeix.
Per cert, quant has parlat de l´amortització de Mendizábal m´has fet enrecordar de l´ época d´institut.
Una salutació
Manel
Hola Nuria:
Jo una mica parlant també el tema de l´existència de Déu o no, també penso una mica com el teu profe, que un dia fe i ciència acabaran el seu divorci.
Les recents investigacions sobre fisica de particules, obren un camí interessant.
En canvi, no sé a tu, Nuria, durant els meus estudis de Medicina em va entrar certa crisi de fe, que els nostres pensaments siguin obra de Neurotransmisors, o la bioquimica del Cicle de Krebs, et fan entrar dubtes.
Penso...que aixó...ho sabrem....el dia...que, ja m´entens, posem fi a la nostra vida per llei Biológica, és un tema que dóna per molt.
La relació Ciència-Fe.
Edmón.
Si Edmón,
Tots em tingut dubtes sobre el que existeix i el que no, en especial quan fas la carrera i la vida comença, tanmateix tots els que hem viscut en el mon de la medicina sabem que en moltes ocasions la biologia, la bioquímica i la genètica no ho expliquen tot. Jo soc quelcom mes que tot això, no se si es la meva anima immortal o si formo part d'aquesta energia universal al que se l'hi pot dir..... Deu, però em nego a ser només bioquímica.
Ah! Manel recordar la historia no es dolent, diuen que els pobles que no la coneixen estan comdemnats a repetir-la
Publica un comentari a l'entrada