Setmanes plenes de feina

El dilluns dia 10, dono una volta per l’hospital, allò es desesperant, ningú esta content, els facultatius (metges, farmacèutics) els no facultatius (infermeres tècnics) i auxiliars de tota mena estan emprenyats, cansats de que ningú es recordi d’ells que no se’ls escolti, es senten menyspreats. Un em comenta "em sento en una cadena de muntatge" ara aquest malestar es comença a traspuar als pacients........

Y lo pitjor es que, serà ara, quan mes es necessiti la sanitat publica, quan la majoria dels usuaris no puguin permetre’s el luxe de tenir la doble cobertura d’una mútua, quan falli
Sempre he cregut que era una ironia del destí, que a la sanitat publica la facin malbé aquells que creuen que nomes ha d'existir ella. Potser, perquè el que no valoren es la sanitat en si mateixa, tant publica com privada. En quant a aquest terme m’agradaria deixar clar que una cosa es pública i una altra (la mes interessant) amb finançament públic, que vol dir la publica però també public-privada o privada, però a càrrec de l’erari públic, aquesta es la que tenim ara.
Dimarts era 11 del 11 i aquest dia si es privat, no hi soc per ningú o millor dit, nomes hi soc per una persona amb la que comparteixo la meva vida, desapareixem unes hores s’ha convertit no sols en una tradició quasi amb una obligació inexcusable, de la que gaudim tots dos.
Dimecres 12, surto a les 5,30h. agafo l’avió de les 8h., tinc la continuació del ple que em vaig saltar el dimarts, no tinc cap intervenció menys mal, perquè la tarda serà...... buff quina tarda!.... com veureu mes endavant no va acabar gens malament,la comissió de Ciència e innovació amb la moció dels enginyers informàtics. Agafo el penúltim avió he passat a recollir a la mare i me l'emporto a Girona.
Dijous 13, he de passar per la Universitat, ve el contacte amb ROCHE com sabeu tenim ajuts a la recerca conjuntament amb ells, la tarda la dedico a la mare.
Divendres 14 a les 11h, intentarem amb el prof. Llorens buscar un altre laboratori farmaceutic que ens ajudi, l'hi oferim una de les línies que en Rafa havia deixat de banda, però un article de la Índia ens ha fet replantejar-nos el futur de la línia.
Del 15 ja ho sabeu tot
Dilluns 17 torno a l'hospital, per la tarda, amb dedico a ... be es el que jo entenc per solidaritat amb els que ho necessiten, per això no os en parlo. A les 20,30h a la Fontana d'or el president de Bòsnia Herzegovina. Ho tenen mes difícil que nosaltres, la historia i la realitat tant la interna com la externa no els ajuda gens, tanmateix se'n poden sortir, si tots tenen la mateixa fe i força de voluntat que el seu president.
Dimarts 18, com sempre l'avió aquesta vegada a les 9,15h. a les 12 tinc comissió mixta Congres Senat de la lluita contra les drogues. Sessió de tràmit per assumptes pendents, val destacar la creació de la ponència de seguiment de la que crearem la passada legislatura, ja aniré informant.
Dinar amb en Josep Mª Montfort president del IRTA un organisme public d'investigació (OPI) o un centre tecnològic, com vulgueu dir-ho. Molt be!! això fa país de veritat, i ara els necessitem mes que mai les nostres empreses els necessiten.
Sopar amb el "jefe" aquest es tema per un altre escrit....