Realisme, serietat i coratge + IVA

Començaré per traduir IVA encara que qualsevol que segueixi al president Pujol fa anys que se l'hi sent a dir: Idees Valors i Actituds, destacaria entre els valors: el de la responsabilitat, el de l’esperit de servei, entre las actituds: la generositat el coratge.
Aquests dies he tingut temps per aturar-me pel carrer, de estar un xic mes a les botigues on anava a comprar, en fi de parlar amb la gent que habitualment sols els hi dic "passiu be".
. Em pregunten: Com anem? “No massa be” els responc. I per Madrid que diuen? “Poca cosa” així que farem? “Dons intentar canviar les coses, que si no canviem no ens en sortirem” I com hem de fer-ho? “Dons entre tots, els temps son difícils”.
Tots diuen el mateix, “Necessitem que ens mani gent amb seny" “que en sàpiga”. “que no ens enganyen, si no hi han recursos econòmics que ho diguin, que diguin la veritat ho entendrem” “Que ens diguin en que se’ls gasten, i en que se’ls volen gastar, però que no malgastin amb la excusa que no passa res”. son paraules textuals lliures de academismes, es el que diuen al carrer els nostres ciutadans.
I tenen tota la raó, no podem continuar saben que les arques de l’estat estan buides, i continuar vivint com si no passes res, titulars grandiloqüents buits de continguts reals.
Es una petició unànime: de la universitat, de la recerca, que els prometen que no hi haurà retallades hi tenen la meitat del pressupost, de la judicatura, (necessitem una justícia forta e independent) però també dels petits comerços, les dependentes, les dones que estant a casa o que a mes d'estar a casa treballen (quasi totes si tenen feina) els homes que estant treballant en qualssevol empresa, de les empreses, els empresaris estan ja fa temps desesperats, per la poca consideració social en la que se’ls ha posat, sense empreses un país no sobreviu sense empresaris no anirem en lloc, tanmateix en aquest país l’empresari continua essent el dolent de la pel•lícula,” tots son traves ningú ens facilita res, molt anunci però l’hora de la veritat res, els tràmits per qualsevol empresa a Catalunya son el triple de llarg que en la resta de l’estat” son les seves queixes. Tenen raó ara quant comença a estar clar que es necessiten joves empresaris els fa vergonya i en lloc de dir que aquest país necessita empresaris diuen que necessita emprenedors, com si no fos el mateix. Que es un emprenedor? em pregunto Pero si no els comencem a educar-los de petits no ens en sortirem
Sobre el tema de la educació (i parlo de educació, no de ensenyament que també) n’hauríem de parlar molt seriosament tota la societat , Tothom s’esgarrifa quant passen coses com les de Pozuelo o com recentment quant joves nenes (als 14 anys son encara nenes) son assassinades per altres criatures de la mateixa edat o poc mes.
Avui no parlaré del mon el sanitari perquè es Pascua i no tinc ganes d’enfadar-me
Sempre he estat partidària de la meritocràcia, com a dona es natural, ja que es la única forma de arribar, no a la igualtat tant cacarejada, sino a la justícia, que es mes important, i per la que lluitarem totes les dones de la meva generació, aquella generació romàntica dels 70 que volia canviar el mon (alguns encara ho creiem possible, difícil però no impossible).
Soc partidària de la aristocràcia entesa com la paraula grega de “el govern dels millors” perquè aristocràcia originalment en l’antiga Grècia volia dir: “el govern dels millors”
Es per això que quant l’Artur Mas va dir que buscaria als millor per governar, em va sonar a gloria, era com si digues en veu alta el meu desig, sense complexos, gent que sàpiga que s’ha de fer, que toqui de peus a terra, però amb ideals, sincera que ens expliqui on son els problemes i les solucions, persones justes, , amb voluntat de servei, que cregui que una societat millor i mes justa es possible, i si mes no que ho intenti.
BONA PASCUA a tots (tots segons la gramàtica es masculí i femení a la vegada)


I aquí sota la resta (Borrant aquest text)