5 dies a Beijing

Es evident que el meu comentari no te a veure amb la èpica pel•lícula 55 dies a Pekín, un Pekín ocupat, colonitzat o com es vulgui dir per diferents potencies Europees. El comentari es fruït d’un viatge privat que uns amics ehem tingut la oportunitat de fer la darrera setmana de maig. Pekín, Beijing la capital del nord, com es diu realment, ha canviat molt en aquestes últimes dècades, mes diria jo que la resta del mon, avui no hi queda res de la seva cultura mil•lenària, esta reduïda a unes restes: el temple de cel, el dels Lames, el de Confuci (te tracte de profeta) el palau d’estiu o la ciutat prohibida, majestuoses per fora i brutes i empolsegades per dintre, suposo que fet amb la idea de transmetre al visitant, propi (especialment) sensació de decadència. Avui Beijing es una ciutat amb 17 milions d’habitants, amb uns impressionants gratacels de vidre i acer que res tenen que envejar als millors del mon, a la altura de New York, Chicago, o Sidney , una ciutat americanitzada, realment sorprenent si pensem que fa tant sols 17 anys (i aquestes son informacions d’ells mateixos) patien gana. El seu sistema polític es una dictadura que res te a veure amb el comunisme, ni real, ni ideològic, es senzillament una dictadura. Ten Siao Ping crea a partir de 1976 a la mort de Mao i el socialisme de mercat que queda explicat perfectament en una de les seves frases “la economia esta sobre la ideologia” i així ho han fet , un xic mes de 1.300 milions d’habitants, un de cada 5 habitants de mon es xines on , el homes es poden casar a partir del 22 anys les dones del s 20, si abans volen viure en parella el estat no ho reconeix. Cada parella no pot tenir mes d’un fill, encara que es casi en segones núpcies, si el tenen, el segon nadó no te dret a cap cobertura social, per tant sols el poden tenir els rics i per el que vaig veure en tenen de rics i els que ho son ho son molt, molt rics. Segons la versió oficial el 30% de la població te una religió lamaisme (branca del budisme) musulmans o cristians així si tenen infinitat de supersticions. Els que arriben a la universitat, que son els millors triats ja des de petits en les escoles de cada “província” faran la carrera que el estat, a traves d’un dels seus alts funcionaris, cregui la mes apropiada, o que mes es necessiti, així com els falten enginyers en generen entre 150.000 i 200.000 a l’any els millors d’aquests son enviats per a la seva especialització a las millors universitats de la resta del mon. Es un país que no va fer la revolució industrial, que va passar de la edat mitja a finals del segle XX, en dues dècades, poden treballar tant com vulguin: dissabtes, diumenges 8 o 16h amb o sense vacances, moltes empreses treballen 365 dies al any, per tant els decideixen, quant volen treballar, impossible de competir amb ells. Per cert una de les classes socials mes altes son els funcionaris, els alts funcionaris gaudeixen de innombrables prebendes, per exemple jo ho vaig comprovar, poden fer tallar un carrer per que hi ha de passar durant minuts o hores es igual, i no passa res, se’ls reconeix com els millors, els elegits (suposo que pel partit) per tant hi tenen dret, amb una acceptació total o almenys per part de la majoria. Tenen pena de mort, “diuen” que la executen a uns 200 a l’any a pesar de que les xifres del “corredor de la mort” poden multiplicar-se per deu.
La veritat es que em varen impressionar vaig recordar la frase de Napoleó “Quant el lleó xines desperti cuidem-nos” be aquesta seria mes o menys la traducció al català, però tenia raó, si aconsegueixen frenar l’augment de la població, el que esta assegurat, amb el control de la natalitat, i aconsegueixen potenciar el camp, que es el que sembla que estant fent (es difícil de saber i de arribar-hi) i posen a treballar tot el potencial tècnic i econòmic que estan atresorant sense cap mena de mania: mines de liti o de germani a Africà, accions en totes les bolses mes importants de mon, i poc o cap respecte pels drets humans, el que vol dir que poden fer el que vulguin, quant ho vulguin, i com ho vulguin dons podem tremolar, poden esser uns enemics terribles.
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)