Canvi clímàtic o canvi del model energetic

Esta fora de tot dubte que no podem continuar vivint en un mon on generem tones de deixalles, amb uns rius que es poden acabar convertint en clavegueres a l’aire lliure que no podem cremar i no repoblar els boscos, que no podem viure respirant gasos tòxics, o matèries nocives en suspensió, es per tot això que em de cuidar el medi ambient en el que ens desenvolupem i que tot això podrà acabant fent canvis petits o grossos en el microclima, com esta passant a alguns països de l’Europa de est on mai es va tenir en compte el mínim respecta per la natura. Tanmateix soc molt critica amb la amenaça permanent d’un canvi climàtic global, ja que no crec que els humans tinguem tant de poder, es per això que em vaig inscriure a les jornades de la Universitat d’Alcalà sobre el tema que dirigia en Manuel Marín Gonzalez (si el anterior president del Congres dels diputats) que es varen fer a Vitòria els passats dies 3 i 4 de maig sota el lema ¿Sera posible en la proxima cumbre en Mejico?. La veritat es que varen ser molt interessants tant per la altura tant intel•lectual com de coneixement dels ponents: Jose Sierra membre del consell d'administrció de la comissió nacional d'energia, Jose Luis Del Valle enginyer de minas per Madrod enginyer nuclear pel MIT Jorge Calvet president de GAMESA, Javier Madariaga president de Ingeteam com per la direcció del mateix Marín. Vaig ampliar els meus coneixements (escassos) sobre energies alternatives, i vaig entendre el perquè del necessari canvi del model energètic.
Seria molt llarg de resumir, sols intentaré posar el que mes em va cridar la atenció. Fa mes de 50 anys que un xeic àrab propietari de grans pous de petroli l’hi va dir a en Menendez Pidal que l’edat de pedra no havia acabat perquè s’acabaren les pedres sinó perquè l’home havia trobar eines millors, que el mateix passaria amb el petroli. Per tant no es per la manca de petroli que el canviarem, sinó perquè haurem trobat eines millors. Un petit resum de les alternatives en aquest moments amb independencia del gas que esta en la mateixa línia: La nuclear poc contaminant i no mes cara, la eòlica un xic mes cara, però que te encara el problema del emmagatzemament de la energia, per cert som un país capdavanter en aquest tipus tecnologia, la estem venen a mig mon inclòs als EEUU, la fotovoltaica molt mes cara i amb el mateix problema que la eòlica, va quedar clar que alguns s’han fet d’or amb els ajuts del govern a aquesta última. El problema es, que estant fent els altres països i com ens podrà afectar en el futur, entre ells la temible Xina que esta apostant per la utilització de elèctrica molt especial en els automòbils encara que les recarregues siguin molt feixugues. Tanmateix la pregunta que es va repetir per tots els ponents va ser la mateixa, ens podem pagar el canvi energètic? sembla que si, si ho fem amb seny. Tenim la sort de tenir, des de fa molts anys un país amb força energia hidràulica que es molt barata, i la podem utilitzar com a complementaria ja que ni la solar ni la eòlica son permanents, en quant a la de les marees esta encara molt enrederida. Tothom apostava per un mix de ells: per la nuclear com a una font neta i barata per la hidràulica, com a complementaria de les eòliques i fotovoltaiques, i evidentment amb el canvi pausat del cotxes a mixtes o elèctrics en el futur quant algú trobi “piles” de llarga durada per això el xinesos estant comprant mines de liti i germani a Africà, ells no tenen cap mania de comerciar amb els dictadors de torn. La ombra dels països asiàtics era preocupant segons tots els ponents, aquesta es la veritable preocupació pel “canvi climàtic” el canvi del model energètic per no quedar-nos enrere
I aquí sota la resta (Borrant aquest text)