Juliol

Dimecres 21 de juliol estic al Senat des de la última entrada ha passat casi un mes i a aquest país l’hi han passat moltes, moltes coses econòmiques i per tant previsibles la crisis evoluciona per desgracia en els paràmetres previstos, i polítics menys previsibles al menys pels optimistes, la sentencia de l’estatut i la resposta de tot un poble diguin el que diguin alguns medis de comunicació, jo hi era no havia vist mai res similar ni jo ni els que eren a prop meu entre ells en Josep Mª Cullell que recordava fill per randa la manifestació del 77, a la que jo no vaig anar, no perquè no hagués agradat però amb en Xavier de mesos (encara no havia pogut dormir dues nits seguides) i en Ramon de 2 anys no era fàcil. Però tornant a la del 10 de juliol ¡¡impressionant!! Però no dic res que no s’hagi ja dit i molt millor del que jo podria dir-ho, es cert que ha canviat alguna cosa en aquest pais que alguna cosa s’ha trencat i que potser no es refarà mai, fa molts anys que dic que m’agradaria ser la Califòrnia d’un estat federal, un estat que per si sol es el 8 del mon, pero la nostra historia es molt diferent i no serà fàcil, tant mateix ara esta mes clar que no ho era fa uns dies, la independència es cert fa menys por, parlar d’independentisme queda be tothom ho volo ser-ho molt especialment pels mes joves, que com els de la nostra generació tenen el miratge de creure que la independència solucionaria tots els problemes socials i econòmics, com o creien de la democràcia,i no tots els nostres problemes venen de la manca de llibertat en el cas dels anys 70 o en la independència en l’actualitat, tenim un problema econòmic però no sols econòmic, no es sols un problema de on es prenen les decisions sinò de qui les pren, sempre he cregut si ho podíem fer nosaltres, ho podíem fer millor, però, per desgracia no sempre els nostres son molt millors que els jacobins espanyols. Per si es veritat escolta España escolta’ns perquè ara les coses han canviat i aquest vegada es culpa teva.
Tornant a casa tenim tanta feina per fer, aquest 7 anys han estat poc gratificants Catalunya aquesta terra a la que estimem ha estat relegada als últims llocs de la competitivitat de la economia de la innovació els passats dies 2 i 3 de juliol varem tenir una trobada entre senadors espanyols i francesos entre ells el portaveu del partit socialista francès dos d’ells de la Catalunya nord, dons en el sopar que ens va oferir l’ambaixada francesa evidentment varen sortir els temes econòmics i arribat aquest punt varen dir “ Però quer os ha passat als catalans? Esteu perden el tren, espavileu! A veure si ho canvieu”. Vaja però si governen els vostres - els deia als socialistes,- “ve dons els haureu de canviar” varen respondre si aquest es el problema no es sols la dependència el que ens ha fet mal aquests últims anys es un govern incompetent, incoherent que es debat entre els que somien truites amb ambaixades pel mon (per cert caríssimes) els que creuen que som tant rics que podem anar repartint diners a tothom el que ho necessita fora de les nostres fronteres i els que creuen que la empresa i els empresaris son els dolents de la pel•lícula. Un govern que ho multiplicat per quasi tres el nombre de càrrecs de confiança, que ha foragitat empreses, que ha desmotivat a professionals de tota mena, que per nomes busca el titular de diari, que ens ha posat a la cua de les comunitats de l’estat espanyol, i les decisions s’ha pres a Palau no a la Moncloa.
En fi deu ser que fa calor que es juliol, o que el debat econòmic al que estic assistint aquí al senat es mes del mateix incompetència d’uns i manca de agalles per fer el que s’ha de fer dels altres. Ho deixo ja explicaré coses de sanitat de recerca desprès ara em toca votar o millor d’abstenir-nos en el sostre econòmic.............. i ha perdut el PSOE