Resposta a la Sra Pia Bosch

Aquest es un article que complert o a troços podran trobar en elgun medi de comunicació
Benvolguda , Sra. Pia Bosch, a somiar no em guanya. Jo vull per Girona un hospital universitari del segle XXI, el primer hospital clínic universitari que es podrà fer al mateix temps que una facultat de medicina integrada al EEES (Espai Europeu de Educació Superior o sigui sota el compromís de Bolonya); per cert el dijous, en la conferencia de premsa de la Sra. consellera, no vaig veure en lloc a una persona clau d’aquest nou hospital universitari , el degà de la facultat (membre del cos facultatiu del Trueta) amb qui s’haurà de treballar colze a colze, no sols per la seva experiència, sinó per ser el responsable de la facultat. Però el somni avui haurà d’esperar, es el que pesem el convergents tocant de peus en terra. I si fem les coses ben fetes, el podrem aconseguir quan les possibilitats reals ho permetin.
El socialisme Català no accepta de bon grat que algú els faci baixar del seus somnis electorals i mes quan les seves promeses no s’ajusten a la realitat. Això es el que va passar durant la presentació de la Consellera Geli el passat dijous. Com es pot dir el que va dir, en un moment de crisi com l’actual on moltes persones pateixen greus dificultats econòmiques, on les prestacions en sanitat que dona el “seu govern” estant essent retallades, en fàrmacs antineoplàsics, en empobriment de la varietat farmacològica que es prescriu als pacients a nivell d’assistència primària, en protocols molt restrictius per pacients amb malalties rares que els fan impossible l’accés a la medicació especialitzada i un llarg etc. de prestacions disminuïdes, resulta inversemblant que la Sra. Consellera digui que 250 milions d’euros per un nou hospital es un xifra assumible si afegim la promesa de dos nous hospitals del Vallès, del nou Vall d’Hebró de les obres de l’hospital d’Olot , de la ampliació de Bellvitge i no se quants CAPs. Que més poden vostès prometre durant aquesta campanya electoral?. Amb declaracions com les seves i las de la Sra. Geli això es fer volar coloms. Declaracions a les que ja ens te habituats durant les campanyes electorals. Per cert, fa 4 anys va fer el mateix, presentar un projecte de nou hospital Trueta, diferent d’aquest, tant en la seva arquitectura com en el cost -197 milions- segons deia el cartell que estava a l’entrada, en front -dels 250 milions- de l’actual; segurament sense comptar ara amb el cost de les expropiacions necessàries per començar-lo.
Sra. Bosch en el mon real del catalans,de la gent que treballa i que s’esforça cada dia en el seus negocis i en la seva feina, creuen que els polítics vivim en un altre mon. En el seu cas el dels socialistes així sembla; vostès viuen del titular de diari, vuits de contingut real, de la propaganda afalagadora i de indicadors fets “exprés” etc . Tot te poc a veure amb el dia a dia dels ciutadans, treballadors o empresaris que veuen com la crisi fa que no cobrin, de les entitats públiques els serveis que els hi presten. Quan les carències dibuixen aquesta realitat es ofensiu que algú, per raons de pur electoralisme, prometi a tor i a dret un futur, que avui, es inassolible.
Una diputada gironina al Parlament de Catalunya com vostè, coneix perfectament............. l’estat de comptes de la sanitat catalana; en set anys el pressupost en sanitat s’ha doblat pràcticament i el dèficit del 2008 va ser entre 1700 i 2100 milions, segons com es comptin. Em dirà que els metges i les infermeres cobren mes que abans; si abans era veritat, amb la retallada actual no. Però no es menys cert que amb aquesta disbauxa, els comandaments intermedis s’han multiplicat per tres, els càrrecs de confiança ja no sabem per quant; la burocratització inútil es fa insuportable. Una burocratització que nomes serveix per justificar majoritàriament els titulars de premsa dels que viuen políticament. En fi qualsevol Català pot consultar la Web del Servei de sanitat de la Generalitat i podrà comprovar que l’organigrama del departament de Sanitat complert ocupa disset pàgines amb lletra petita, aquesta disbauxa ens ha portat una ruïna inassolible, ni pels catalans d’avui ni pels seus fills.
No l’hi sembla curiós (clar que pot ser no ho sap ni vol saber-ho) que el 90% dels professionals es senten decebuts, menyspreats, estan -per dir-ho amb paraules suaus- molt molestos amb el departament de Sanitat, per molts motius?. El nivell de burocratització de la feina de metges infermeres, farmacèutics i altres sanitaris arriba a extrems asfixiants, el desplaçament de metges amb experiència, vàlids per la atenció dels malats, a feines purament administratives o burocràtiques. Professionals gracies als quals s’ha portat el sistema sanitari al nivell que es trobava i que esta baixant de forma escandalosa la seva qualitat. O creu que les retallades: en els salaris dels professionals, o en el mon farmacèutic amb l’empobriment de l’arsenal terapèutic , en la distribució i a la industria baixant preus de forma unilateral (per part del seu Ministeri socialista) posant en greu perill de supervivència la poca industria farmacèutica catalana que ens queda i que poden perjudicar greument la recerca biomèdica ho fan per jugar?. Segurament no ho sap però el laboratori "Ferrer Internacional" tenia que destinar a la província de Girona 50 milions de euros per obrir un nou centre de innovació i recerca, dit projecte ha sigut cancel•lat degut a la disminució de beneficis i a les repetides baixades de preus.
Amb C i U els ciutadans saben que no prometrem el que no podem acomplir, que ja n’hi ha prou de desprestigi de la classe política, que intentarem posar ordre a tot aquest desori, que tornarem el protagonisme al professional sanitari , que s’eliminaran tots els càrrecs intermedis que no siguin estrictament necessaris, tornant la gestió clínica i perquè no econòmica al professional. Que el pacient, la nostra fita última, tornarà a tenir el “seu metge” la “seva infermera”, que els protocols i cribratges no seran anunciats des de la política sinó des del mon professional quant s’hagin posat en funcionament , i que seran, i això si es important, avaluats en paràmetre no sols econòmics sinó de salut en la línia del NICE britànic (agencia de salut i qualitat independent). Que les llistes d’espera seran reals, contades des de la sortida del metge de atenció primària fins a la visita al especialista, o des de la sortida d’aquest fins a la ingrés a l’hospital. En fi, que buscarem la eficiència sense renunciar a la excel•lència. Que revisarem els protocols d’aplicació de fàrmacs especials (càncer infantil, malalties rares), que posarem sobre la taula una de les assignatures pendents d’aquest país la salut mental i la seva relació amb la dependència. I no continuo perquè molts ja ho saben. Però per fer tot això,en un del pitjors moments econòmics dels últims anys, no podem començar a gastar sense establir prioritats. Un bon hospital no ho es per tindre grans infraestructures, sense dubta necessàries, ho es pels equips de treball que el fan gran, que el fan líder en les seves especialitats, que el fan de referència i vull que el Trueta el meu hospital ho sigui. Perquè alguns continuem essent, abans que res,sanitaris que estem fent política bàsicament sanitària i social.
Sra. Bosch, amb diu que no donem esperances i il•lusions a la gent. Els catalans saben somiar sols i tenir il•lusions pròpies, segurament per que son dos de les poques llibertats que mai ens han pogut arrancar. Però el que volen dels polítics son realitats, no bonics titulars de diari vuits de contingut, com abans he dit. Alguns vivim en la realitat però lluitem i lluitarem per aconseguir una realitat millor. Això es el que poden témer si guanya CiU una realitat millor però assumible. Tenim molta feina per fer , feina que farem amb la il•lusió de tornar a començar.