Seminari d'eficiència sanitària Sevilla 14 i 15 de setembre

Els passat dies 14 i 15 d'octubre vaig anar a un seminari fet per la Universitat d'Alcalà sobre eficiència sanitària.
Com els politics tenim fama de no tocar de peus a terra, va ser aquest motiu pel que es va demanar que experts en la matèria – eficiència sanitària- fora del mon polític vinguessin a explicar-nos que creien que s’estava fent be i que s’havia de fer, els ponent eren expert: Màsters en diferents universitats espanyoles i europees, assessors internacionals en salut, experts en salut publica, consultors caps d’unitats de recerca en ciències de la salut. El programa valia la pena el sacrifici de sortir a les 5 del mati cap a Sevilla i tornar just per començar el ple.
Be dons força decebedor, alguns d’ells en la línia habitual, com en Xavier Badia, altres teoria i poca pràctica. El tema mes ben portat va ser el de les vacunes encara que desprès de la visita al CDC no hi havia color, a destacar i el Dr. Alfonso Castro, cap de Servei i ex president de la Sociedad Española de Cardiología que va presentar un projecte no una realitat innovadora interessant. I per últim brillant el professor Mike Kelli director del NICE (National Institute of Clinical Excellence) institut de salut publica i avaluació britànic) una institució independent amb prestigi per implantar per prestigi les seves recomanacions, a copiar en especial la part de avaluació, jo en vull un per Catalunya a Espanya no l’hi vindria tampoc malament en front de tots els organismes oficials d’avaluació sotmesos al polític de torn.
Tanmateix unes quantes conclusions: ....... deixant apart aquestes excepcions: Presentacions impecables, tot políticament correcte, la realitat existent ja era una altra cosa, axó si la entrega total al poder sigui del color que sigui dels experts, i criticant als politics en general nomes faltaria. Al final no vaig poder mes i vaig agafar el micro no se callar, com es pot dir que els futur del tractament dels malalts crònics passa pel control via Internet a casa seva, saben quin nombre de analfabets funcionals tenim en aquest país? o quantes cases tenen ordinador connectat a Internet? o quanta gent de mes de 60 anys edat en que comencen els crònics polimedicats son capaços de posar-se davant d’un ordinador? i ja no diguem del cuidadors estrangers molts d’ells quasi no coneixen el nostre idioma futur potser si però per quant 30 o 40 anys, Vostès desitgen que els atengui un equip transversal o el “seu metge” amb el qui confien un metge que els pugui fer el seguiment al llarg de els diferent tractaments i ingressos hospitalaris, segons ells el pacients volen “equips transversals” I ja no parlem dels infinits indicadors presentats que expliquen perfectament, les hores que han de dedicar metges i infermeres a tal afer en lloc de donar assistència, parlaven de DPO algun no sabia ni com es donen ni com es gestionen. Allò si era fer volar coloms, per una banda havíem d’estar orgullosos del nostre sistema sanitari “mes encara” vaig dir “si ens passem el dia tots els polítics dient que es el millor del mon” per altre no hi ha que donar falses expectatives als ciutadans però presentaven una enquesta que era com una immensa carta al reis
Tot bonic tot políticament correcte, en fi que si aquest han de ser els nostres assessors per prendre decisions pobres de nosaltres i pobres de vostès.