Visita al CDC d'Atlanta

Dels dies 30 d'agost al 4 de setembre vaig tenir la ocasió, la gran ocasió d'anar a Atlanta a veure la seu central del CDC (control diseases center) o sigui el centre control de malalties (en un principi infeccioses. Els primers CDC daten de fa quasi 60anys, al principi varen ser nomes de malalties infeccioses (bacteries i virus) i ara son de malalties cròniques, de salut pública.
Érem un grup de professionals sanitaris, amb experiència, que estem en el Congres i el Senat del contrari, no ens haurien deixat ni tant sols acostar-nos. Hi somiava des de que estudiava salut publica a la facultat. Va esser molt interessant dos dies intensíssims que podrien omplir moltes pagines destacar: primer les mides de seguretat extraordinàries quasi paranoiques, ens varen donar”permis” tres mesos abans, teníem targetes plastificades amb nom i foto a la entrada que havíem de fer amb el passaport cada dia a mes de les clàssiques mides de seguretat, i axó que erm considerats “estado español” i pels americans un senador es molt important, cap foto ni a la façana exterior no podíem anar separats mai, en fi i axó que ens varen rebre i donar explicacions tots els alts càrrecs de les àrees que volíem veure. En segon el lideratge a traves dels millors en cada una de les àrees. En tercer una organització externa mundial i interna extraordinària, eficiència pura en les dues. En quart lloc connexió permanent amb qualsevol desastre que estigui passant en el mon amb informació no sols oficial sinó extraoficial a traves dels medis de comunicació de cada país. I per últim estan en les beceroles en salut publica, ens varem lluir i axó que no portàvem cap material i no anàvem preparats. I a sobre de tot 10.000 milions de $ any si, si ho han llegit be.
Em va cridar la atenció l’organització respecte als estats, que com saben tenen lleis diferents i guàrdies nacional pròpies (54 guàrdies nacionals) amb les qui contacten a traves del seu governador en el cas de desastres perquè son els estat els que demanen ajuda quant tenen una emergència, encara que ells hagin participat en l’estudi del problema que la va generar. Em fan fer una enveja! Per la organització no hi ha equips sense fer res estan en els laboratoris i quant es declara una emergència, deixen els laboratoris en mans de uns pocs i “envaeixen” la central de comunicacions que es posa al seu servei i un cop acabada la emergència se’n tornen al seu laboratori pels estats i com no pel diners. En podem aprendre molt també ells de la nostra salut publica i que consti que no estic parlant de sistema sanitari que es un altre cosa.